Evolució dels objectes tècnics.

• LA PREHISTÒRIA:

  

La humanitat ha evolucionant i encara ho està fent amb la creació d'eines que ha estat punt clau entre la diferenciació entre l'animal i l'ésser humà. Aquestes eines, les utilitzaven per a caçar, cosir pells...Un dels primers objectes va ser l'arc, que amb tan sols una mica de força podia deixar anar la corda o fil per alliberar la fletxa disparada.
 

En el neolític, es descobreix l'agricultura i la ramaderia, de les quals es pot dir que són la primera revolució tècnica. Per treballar en les diverses activitats, es mostra la necessitat de l'ús de diferents eines, com les pales..., primerament de fusta o pedra, però després de coure o ferro. 

Gràcies a la creació de la roda, s'avança en la construcció de carros per al transport de mercaderies propulsades pels cavalls i/o bous .Apareixen alguns metalls. Es pot trobar minerals amb ferro en diferents zones de l'escorça terrestre, però a causa de l'alta temperatura per a obtenir-ne de pur, era molt difícil de produir en aquella època.
 

L'agricultura també va produir canvis socials importants. D'aquesta manera, neixen les primeres civilitzacions, en què les tribus i pobles passen a ser societats d'un aire més organitzat en diferents classes socials. La gran producció d'aliment propicia la creació de llocs de treball i oficis especialitzats, malgrat ser encara molt artesanal. Els agricultors poden passar de subsistir amb els aliments a poder-los vendre pagant amb això a canvi d'eines o altres tipus d'aliments.

 

 -A partir de la Segona Guerra Mundial, l'electrònica ha sigut una de les indústries que van emergir amb més força fins ara. Llavors s'anomena tercera revolució industrial, però ara també és coneguda com l'era del silici o dels microxips. Els països industrialitzats entren en un gran fase de creixement tecnològic. Els propis governs ja veuen que és necessari la tecnologia juntament amb la ciència pel creixement dels països. La ràdio, la televisió i sobretot la informàtica han esdevingut una tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparació amb altres èpoques anteriors. La informació i la comunicació és un punt clau en la tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien més sectors tecnològics com la telefonia mòbil, Internet, televisió digital etc. D'això se'n diu tecnologies de la informació i la comunicació juntament amb la informàtica.

 Televisió:

• La televisió, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.
• La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la televisió ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 apareguen els primers aparells de vídeo, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.
• L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV, televisió digital, o televisió d'alta definició.  

 Internet:

• Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.

• Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol lloc del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.

• Un dels serveis que utilitza Internet coma mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext; fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic, la transmissió d'arxius, les converses en línia, la missatgeria instantània i presencial, la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia, televisió , els butlletins electrònics, l'accés remot a altres dispositius, i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.                                                                                                                                                                                                                                                                    

 

 Telèfon mòbil:

• El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic amb ràdio de curt abast usat per a comunicacions mòbils de veu i dades. Funciona sobre una xarxa d'estacions base especialitzades distribuïda pel territori, conegudes com a cel·les. A més de la funció de veu estàndard d'un telèfon, els mòbils actuals poden suportar molts serveis addicionals i accessoris, com els SMS per a missatges de text, correu electrònic, commutació de paquets per a l'accés a Internet, jocs, bluetooth, infrarojos , càmera amb gravador de vídeo, i MMS per enviar missatges amb fotos i vídeo. La majoria dels telèfons mòbils es connecten a una xarxa d'estacions base (cel·les), que al mateix temps estan interconnectades amb la xarxa telefònica commutada (amb l'excepció de telèfons mòbils per satèl·lit).
• El concepte d'una xarxa de ràdio cel·lular es va inventar
  'any 1947 als Laboratoris Bell, però va ser l'any 1983 quan es van fabricar els primers equips als Estats Units. La ràdio cel·lular consisteix en una tècnica que ofereix telefonia mòbil en utilitzar un espectre electromagnètic. 
   

   La ràdio:  

  • La ràdio és la transmissió de senyals a través de la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatja per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai.

  
  

  • La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament modular certes propietats de les ones radiades, com l'amplitud, la freqüència o la fase. Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.

   

  Xip:
  

  • Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per a realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
  • El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent.
  • Inicialment els circuits integrats es classificaven pel tipus digital o analògic.

  
  

 La segona revolució industrial

La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als USA, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la màquina.

Els invents de la segona meitat del segle XIX van ser fruit d'una cooperació més intensa entre la investigació científica i la indústria. Es va perfeccionar, progressivament, el funcionament de les màquines de vapor alimentades amb carbó i es va millorar la producció siderúrgica. Però la segona revolució industrial va néixer de la utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. El darrer pilar bàsic de les transformacions tècniques de la darreria del segle XIX va ser el sector químic. El procediment Solvay de 1863 va fer possible la fabricació massiva de sosa i, amb això, el desenvolupament de les indústries del sabó i del vidre. La investigació en l'àmbit químic va permetre noves aplicacions industrials en colorants,perfums, explosius, medicines... fins a centenars de nous articles.

       

     La Revolució Industrial i la                 industrialització.

 La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la maquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la historia i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.

 
Gràcies a la industrialització el món va canviar social i econòmicament. 
En el segle XVIII s'inicia a Europa (Gran Bretanya) un procés de canvi econòmic que es diu revolució industrial. Aquest canvi produirà la desaparició de la societat tradicional controlada per la noblesa i l'aparició de la societat moderna, és un canvi que condueix a una societat des d'una economia agrícola tradicional fins a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats per a fabricar béns a gran escala.
Revolució industrial s'utilitza per a dir els canvis que es van produir en Anglaterra durant aquest període

 

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat  que les consumin. Alguns exemples en són l'escalfor solar, el vent, les marees i l'escalfor dins la terra
En general són fonts d'energia dispersa o molt poc concentrada, per exemple només un 5% de la irradiació solar és absorbida al sol i encara menys, un 0,3%, és absorbida per les plantes. Moltes depenen de la geografiai del clima, de manera que no tots els sistemes de qualsevol tipus d'energies renovables es poden instal·lar a qualsevol indret. Una altra característica força general és que és aleatòria, és a dir variable i no controlable en el temps i també en l'espai. Això fa que sigui imprescindible l'ús de sistemes d'emmagatzematge d'energia, que la guarden a mesura que es genera, per un temps més o menys limitat, perquè sigui usada segons la demanda del seu consum

INCONVENIENTS

 

-Gran inversió en les seves infraestructures.

-Requereixen un bon manteniment.

-Són una font energètica desconeguda per la població.

-Impacte Visual

           

            Conclusió

 Com a conclusió podem dir que les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació han evolucionat espectacularment en els últims anys, a causa especialment a la seva capacitat d'interconnexió a través de la Xarxa. Aquesta nova fase de desenvolupament va a tenir gran impacte en l'organització de l'ensenyament i el procés d'aprenentatge. L'acomodació de l'entorn educatiu a aquest nou potencial i l'adequada utilització didàctica del mateix suposa un repte sense precedents. S'han de conèixer els límits i els perills que les noves tecnologies plantegen a l'educació i reflexionar sobre el nou model de societat que sorgeix d'aquesta tecnologia i les seves conseqüències.

   

    Tecnologies sostenibles

Quan es planteja la contribució de la tecnociència a la sostenibilitat, la primera consideració que cal fer és qüestionar qualsevol expectativa de trobar solucions purament tecnològiques als problemes a què s'enfronta hui la humanitat. Però, de la mateixa manera, cal qüestionar els moviments anti-ciència que descarreguen sobre la tecnociència la responsabilitat absoluta de la situació actual de deteriorament creixent. Molts dels perills que se solen associar al "desenvolupament científic i tecnològic" han posat al centre del debat la qüestió de la "societat del risc", segons la qual, com a conseqüència d'aquests desenvolupaments tecnològics que actuals, creix cada dia la possibilitat de que es produeixin danys que afectin una bona part de la humanitat i que ens enfronten a decisions cada vegada més arriscades (López Cerezo i Luján, 2000).

 

Impacte ambiental de la tecnologia

Impacte ambiental de la tecnologiaDes dels temps prehistòrics les persones han obtingut recursos per caçar, protegir-se, etc., de la natura. La naturalesa és capaç de renovar molts recursos naturals si es consumeixen a un ritme adequat, però altres recursos no poden renovar-se. Per exemple, el petroli i el carbó triguen a formar-milions d'anys. No obstant això, des de l'època de la Revolució Industrial, les persones hem consumit la major part de les reserves mundials d'aquests combustibles fòssils. Durant molt de temps les necessitats industrials i tecnològiques s'han satisfet sense prestar atenció als possibles danys causats al medi ambient. Ara sembla que almenys es coneixen aquests danys; només falta posar els mitjans al nostre abast per evitar-los.La tecnologia al servei del medi ambientLa ciència i la tecnologia també poden servir per ajudar a la conservació del medi ambient. Alguns exemples són la predicció d'incendis forestals, el reciclatge de determinats materials o la utilització de fonts d'energia alternatives.• La predicció i l'extinció d'incendis forestals es porta a terme mitjançant satèl·lits artificials. Els moderns mètodes de detecció permeten advertir la presència d'incendis poc temps després de produir-se.• El reciclatge de determinats productes, com el vidre, el paper, etc., pot evitar la sobreexplotació d'algunes matèries primeres (fusta, etc.).• Les fonts d'energia renovables, com l'energia solar, l'eòlica o la geotèrmica no s'esgoten i, en general, contaminen menys que les fonts no renovables, com el carbó o el petroli.Si no es reciclen i té cura del medi ambient es donarà Catàstrofes ambientalsEl desenvolupament d'algunes activitats tecnològiques posa en perill ecosistemes determinats. Alguns desastres importants són els causats pels accidents de petroliers o les fuites radioactives.Els accidents de petroliers tenen unes conseqüències nefastes per a l'entorn marí en què tenen lloc. Les marees negres produïdes poden danyar considerablement a les poblacions de peixos, aus marines, etc., de la regió afectada.Els fuites radioactives són molt perillosos. Poden afectar la salut de les persones d'una àmplia zona geogràfica. A més, Els efectes radioactius romanen molt de temps, ja que poden produir malformacions d'origen genètic en els nadons. Però encara que aquests desastres danyen profundament el medi ambient, cal preocupar-se també per aquelles activitats que, fins i tot desenvolupant-se amb normalitat, afecten la flora, la fauna o el paisatge d'una regió.

 

   L'impacte de la tecnologia

   Des dels orígens de la humanitat, el creixement i expansió de la població, i per tant de la societat en el seu conjunt, ha originat l'aparició de diferents tecnologies.Aquestes tecnologies, en la seva major part, han facilitat el desenvolupament de la societat i ens han dotat d'eines per afrontar problemes que, fins aleshores, no tenien solució amb els mitjans existents en aquell moment.En l'actualitat, les tecnologies que en major mesura estan influint en la societat, són les relacionades amb la informàtica i les comunicacions, en què destaquen principalment dos: Internet i les comunicacions mòbils. De fet es diu que estem en un nou tipus de societat denominada Societat de la informació.La importància d'aquestes tecnologies no es queda relegada a un segon pla, ja no són una mera eina de comunicació o treball, sinó que a dia d'avui són una de les causes fonamentals del canvi estructural de la societat. Aquest canvi el podem veure tant a nivell econòmic, on les noves tecnologies constitueixen un dels motors fonamentals del creixement, com en les relacions socials, que han canviat radicalment en els últims anys.Si ens parem a reflexionar sobre els canvis sorgits en la societat derivats de les noves tecnologies, la primera idea que ens ve al cap és el gran avanç que suposa tant a nivell laboral com personal i social. 

 

Efectes socials de la tecnologia

Durant el segle XX la temàtica general de la relació entre el canvi social i la tecnologia ha adquirit un protagonisme sense precedents en la història, fonamentalment entre sociòlegs, economistes, filòsofs i historiadors. La tendència a destacar el paper exercit per la tecnologia en les transformacions socials i els nombrosos estudis sobre els efectes i conseqüències socials d'innovacions tecnològiques específiques, culminen en la tesi del determinisme tecnològic: la idea que la tecnologia és, senzillament, el motor de la història.

El determinisme tecnològic sosté que la tecnologia, en les seves diverses formes, és, ha estat i serà la base sobre la qual s'erigeix qualsevol tipus de societat. Són nombrosos els autors que, des de disciplines molt diferents, han defensat i defensen encara aquesta tesi. A més, la idea sembla haver arrelat profundament en l’imaginari contemporani i és fàcil detectar-ne la presència implícita o explícita en la major part de discursos o opinions sobre la societat actual o sobre la nostra cultura tecnològica.

És útil distingir entre dues idees o tesis que sovint apareixen superposades en els discursos i enfocaments deterministes tecnològics. D'una banda, la idea de l'autonomia de la tecnologia i, de l'altra, la del determinisme tecnològic en sentit estricte.


 

 

Invents transcendentals en la resolució de problemes de la humanitat.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, Internet i telecomunicacions. Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.

L'ús de les tecnologies d'informació i comunicació entre els habitants d'una població ajuda a disminuir el buit digital existent en aquesta localitat, ja que augmentaria el conglomerat d'usuaris que utilitzen les TIC com a mitjà tecnològic per al desenvolupament de les seves activitats i per això es redueix el conjunt de persones que no les utilitzen.

La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies.

El 1915 fou el començament de les dues guerres mundials provocades justament per la gran quantitat de recursos tecnològics. Entre els invents està l'hidroavió que pot aterritzar en l'aigua, la bomba aerea, la cremallera(s'usa en els calçons), l'acer inoxidable, els semàfors, la transfusió de sang, moltes armes, el detergent, l'helicopter, l'avió, el secador, l'insulina , el cinema, micròfon, televisor, coet,el televisor, el paraigües i els supermercats.

 HIDROAVIÓ


  BOMBA AEREA


CREMALLERA

HELICOPTER