La segona revolució industrial

La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als USA, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la màquina.

Els invents de la segona meitat del segle XIX van ser fruit d'una cooperació més intensa entre la investigació científica i la indústria. Es va perfeccionar, progressivament, el funcionament de les màquines de vapor alimentades amb carbó i es va millorar la producció siderúrgica. Però la segona revolució industrial va néixer de la utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. El darrer pilar bàsic de les transformacions tècniques de la darreria del segle XIX va ser el sector químic. El procediment Solvay de 1863 va fer possible la fabricació massiva de sosa i, amb això, el desenvolupament de les indústries del sabó i del vidre. La investigació en l'àmbit químic va permetre noves aplicacions industrials en colorants,perfums, explosius, medicines... fins a centenars de nous articles.