La Revolució Industrial i la                 industrialització.

 La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la maquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la historia i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.

 
Gràcies a la industrialització el món va canviar social i econòmicament. 
En el segle XVIII s'inicia a Europa (Gran Bretanya) un procés de canvi econòmic que es diu revolució industrial. Aquest canvi produirà la desaparició de la societat tradicional controlada per la noblesa i l'aparició de la societat moderna, és un canvi que condueix a una societat des d'una economia agrícola tradicional fins a una altra caracteritzada per processos de producció mecanitzats per a fabricar béns a gran escala.
Revolució industrial s'utilitza per a dir els canvis que es van produir en Anglaterra durant aquest període